Trabajamos contigo para ayudarte a conseguir un empleo


Tots els dibuixos, il·lustracions i textos estan fets pel Casal de la Gent Gran La Palmera de La Sagrera (Barcelona)

Records d’Àfrica – un relat de Joan Bargalló

        La Lluïsa i la Mercè sortien aquell mati del Centre Cívic del barri, on aprenien a dibuixar, abans de separar-se van estar parades una estona parlant de les seves coses davant del Super, a la porta de l’establiment un negre assegut a terra demanava almoines, la Mercè va comentar: – A mi aquesta gent me fan llàstima, no sé si teníem que donar-li alguna cosa!-  la Lluïsa va contestar: – Pues a mi no, que vos que et digui, per que no es quedant al seu país!-  Una mica penedida per les seves paraules la Lluïsa el va donar al pobre negre el bloc de dibuix que portava.

      Cada cop que les amigues passaven per davant del Super veien a l’immigrant dibuixant en el bloc amb un llapis de carbó. Un dia que la Lluïsa sortia de comprar en el Super, el negra la va dir:  – Esperis un moment que tinc que fer-li un regal! –   i arrancant una fulla del bloc se la va donar.

      Era un dibuix al carbó i representava un lleopard lluitant amb un senglar, estava molt ben fet, els traçats senzills del dibuix el donaven una impressió realista.

      Un dia el Mestre de dibuix  el va veure, i desprès de mirar-lo durant una estona va preguntar a la Lluïsa si sabia qui l’havia fet, i la Lluïsa va explicar al profe que era l’obra de un immigrant negre que demanava almoina a la porta del Super;  en acabar la classe Josep el Mestre es va fer acompanyar de Lluïsa per anar en busca del captaire, aquest estava com sempre dibuixant en el bloc, Josep el va demanar que el deixes veure el dibuixos que pintava i el indigent els va ensenya; Josep el profe després de mirar un per un els dibuixos, va invitar a dinar a Britto que era com es deia el negra, i mentre menjaven en Josep el fa fer a Britto una proposta.

       La exposició sobre l’Àfrica en el Centre Cívic va ser un èxit sense precedents i la joia de la corona de l’exposició eren els dibuixos d’en Britto; “ Dones molent mill entre cabanes de palla, Caçadors amb llances enfredant-se amb un elefant, Nens amb cabres tirant pedres als cocodrils, Un missioner i un grup de negres pujant una campana a una torre de  troncs, El bruixot amb una serp al coll ballant davant el foc, Dones pintant-se la cara i el cos”, i més dibuixos d’aquest estil.

        Britto estava boig de content el dia de d’inauguració, aquell dia va menjar a rebentar patates fregides i galetes així com cava, durant l’exposició, tres persones distintes el van proposar comprar-li els dibuixos, però ell havia fer un tracte amb el Mestre, els dibuixos no se’ls podien vendre fins que no s’agüés acabat la gira programada per els distints Centres Cívics de la Ciutat.

       En d’inauguració de l’exposició en els dos següents Centres Cívics,  Britto també va estar present content i feliç, a ell l’agradava d’explicar al públic el significat de la seva obra.

       Però de sobte a Britto no se’l va veure més. La seva estranya desaparició va originar que en Josep i els seus col·laboradors el buscaren, primer per el barri, desprès van recorre a albergs, hospitals i comissaries; i van seguir buscant fins que van poder esbrinar més coses de Britto, el seu cognom era Assiobinaya i era original de la República Democràtica del Congo antiga Zaide; a on l’havien deportar la setmana anterior per no tenir papers.

        Acabada les distintes exposicions, i degut a l’alta participació del públic, l’Ajuntament va proposar a Josep i els seus promotors a fer-ne un altre, però aquest cop en el museu Etnològic de Barcelona.  Aleshores l’Ajuntament va comprar el dibuix de la Lluïsa, i se’l va pagar molt bé, ja que formaria part de l’exposició sobre l’Àfrica.

       Aquesta exposició va tenir ressonància mundial, els dibuixos de Britto van captar l’iterés d’alguns museus de Europa i Amèrica; i com no, l’Ajuntament de la nostre ciutat volia aconseguir la davantera i comprar els dibuixos.

     Aleshores l’ambaixada Espanyola en la república del Congo va buscar a Britto, no fos pas que abans el trobes la competència.

       Trobar-lo es va tornar una quimera; El Congo es un país immens, un país on el govern de Kinshasa no te prou força per imposar-se a les guerrilles o als intents d’independència de províncies senceres com Katanga; en definitiva el Congo es un país d’uns vuitanta milions de habitats on tenen lloc guerres regionals i on no mancant refugiats.  

      Com os podeu imaginar Britto Assiobinaya no es va poder localitzar, i el propi govern va deplorar haver-li extraditat.       

       Un mati que la Lluïsa i la Mercè sortint de classe de dibuix, carregades amb  les seves carpetes, al passar per davant del Super algú les va crida, era Britto, què  assegut en la porta captant  almoines, el va demanar a Lluïsa què si podia donar-li algun altre bloc de dibuix, ja que així es podia entretenir fen dibuixos.